El manifest que dues membres de l’Associació d’Estudiants de l’Institut Eugeni
d’Ors han llegit, avui, a les 12.10 h, amb motiu del 25-N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència
contra les dones:
Gener: Rebeca, Leonor, María, Rosa, Kelly i Rebecca.
Febrer: Rosa, Daría i Sheila.
Març: Estrella, Glòria, Maria José i Maria… i així fins a sumar 93
dones assassinades i víctimes de feminicidis a mans de les seves parelles o
exparelles aquest 2019 a Espanya.
Algunes de vosaltres potser us pregunteu
què son els feminicidis, potser no heu sentit a dir mai aquesta paraula, però
de ben segur heu sentit a parlar de tot el que engloba. En resumides paraules
un feminicidi és el resultat d’un seguit de maltractament tant psicològics com
físics enfocats al col·lectiu femení, ja siguin atacs recurrents o eventuals,
que són duts a terme per un home o grup d’homes.
És important tenir en compte que el
feminicidi és el que surt a les notícies, el que es veu, però és només l’última
conseqüència d’un seguit de violències normalitzades. I malgrat tot, vivim en
un país en què tot sembla que pugui continuar amb normalitat, com si no passés
res cada vegada que una dona és assassinada pel simple fet de ser dona.
Som víctimes d’un sistema que
perpetua i legitima les violències masclistes, un que concep les dones com a
objectes, com a mà d’obra barata, com a propietat privada dels homes. Els rols de gènere imposats, la
pressió estètica, la pobresa que té nom de dona, la por de tornar soles, les
agressions sexuals o les violacions són expressions d’un mateix sistema de violència
que ens sanciona quan intentem trencar amb allò que se’ns imposa.
Avui, 25 de novembre, Dia Internacional
per a l’eliminació de la violència contra les dones, ens reunim aquí per
denunciar la situació en què milers de dones es troben en el nostre país. I
que, lluny d’estar minvant, aquesta violència masclista està creixent.
La violència masclista inclou la
violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica i totes
aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de
ser-ho. I que no diferencia entre edats, classes socials, procedències o altres
estructures socials. El degoteig constant d’assassinats no és més que la punta
de l’iceberg d’una problemàtica estructural de la nostra societat.
Davant
d’això, trobem unes institucions públiques amb un sistema judicial que juga de
part seva, que ens revictimitza, culpabilitza i que en cap cas ens protegeix.
Els casos són moltíssims i alguns de més mediàtics, com el de la Manada o el
recent cas de Manresa, han fet que tothom veiés com el sistema judicial de
l’estat espanyol no ens dóna cap garantia de poder respondre a les agressions
que patim.
Perquè,
per a la justícia espanyola, que cinc homes et violin en torns de cinc minuts
mentre estàs inconscient, no és una violació sinó un abús. Les lleis espanyoles
diuen que si no hi ha violència o intimidació no es considera agressió sexual.
I encara més, segons aquesta justícia patriarcal, si un home es masturba, veient
com els seus amics violen una jove inconscient, no és responsable de res.
I
nosaltres, les joves, ens hem de preocupar perquè cada cop hi ha més casos en
edats primerenques de la joventut, i això és inacceptable. Tenim el dret a
poder sortir de festa amb llibertat, a portar la roba que ens vingui de gust, a
poder tornar a casa soles, a no sentir-nos oprimides, a poder gaudir de les relacions
personals amb respecte. No es tracta de restringir les nostres llibertats, ni
d’educar-nos en la por, consisteix a ensenyar-los, a ells, que les noies no som
inferiors i encara menys som seves. Els ha de quedar clar que no és no i tan
sols sí és sí, que els cossos de les dones no són territoris de conquesta ni
objectes, i que l’amor és el contrari del control. Les dones som lliures.
Per
això, avui, us animem a totes les nenes, noies i dones que ens esteu escoltant
a continuar lluitant, a no rendir-nos, perquè, ara més que mai, les unes a les
altres, ens necessitem. No podem permetre cap tipus de normalització d’aquestes
situacions, no podem permetre cap mena de discriminació, assetjament, agressió
o violència cap a les dones. Hem de lluitar per totes: les mares, les filles, les
amigues i les àvies i per totes les que
vindran, per les dones.
Fem
una crida també als homes, perquè us hi sumeu amb força. Contribuïu a la lluita
i no l’obstaculitzeu. Perquè si no exerceixes violència, però t’és igual si la
deixes passar, estàs contribuint a tot el que està passant. Si intentes
restar-li valor a un moviment com és el feminisme que intenta erradicar la
violència masclista, estàs contribuint a tot el que està passant.
La
lluita contra les violències masclistes afecta tota la ciutadania i necessitem
la implicació directa de totes. Hem de treballar plegades per construir una
societat lliure de violències masclistes, on el respecte, la cura i la igualtat
siguin els valors i la guia de la nostra convivència.
Perquè
no hàgim de ser valentes i puguem ser lliures!
Vilafranca del
Penedès, 25 de novembre de 2019
2019-11-25 19:09:16
